15.Accés a Internet

La "xarxa de xarxes", com és coneguda Internet, constitueix una xarxa mundial que permet als usuaris compartir informació, i està conformada per xarxes de diferents grandàries i característiques interconnectades entre si.
L'accés a Internet es realitza des d'un ordinador o un altre dispositiu connectat a través d'un proveïdor de serveis i, generalment mitjançant un navegador. 

Existeixen diverses tecnologies que permeten connectar-se a Internet i que es diferencien en la infraestructura que utilitzen per a transmetre la informació. 

·         Què és el proveïdor de serveis d'Internet o ISP, i que és l'ample de banda

El proveïdor de serveis d'Internet (ISP, per la sigla en anglès d'Internet service provider) és l'empresa que ofereix connexió a Internet als seus clients. Un ISP connecta als seus usuaris a Internet a través de diferents tecnologies com DSL, cable mòdem, GSM, dial-up, etcètera.

L'ample de banda és la longitud, mesura en Hz, de l'extensió de freqüències en què es concentra la major potència del senyal. Es pot calcular a partir d'un senyal temporal mitjançant l'anàlisi de Fourier. Les freqüències que es troben entre aquests límits s'anomenen també freqüències efectives.

·         Què és una adreça URL, i quines són les seues parts

El localitzador uniforme de recursos (LUR)[1] (anglès: Uniform Resource Locator, més conegut per l'acrònim URL) és una adreça formada de caràcters alfanumèrics que indica la localització d'un fitxer o d'un directori a internet i que permet d'accedir-hi. 

http: protocol d'accés al World Wide Web.

https: protocol d'accés securitzat al World Wide Web.

ftp o protocol de transferència de fitxers.

file: protocol d'accés i localització d'arxius dins de sistemes de fitxers.

mailto: Etiqueta per afegir una adreça de correu electrònic.

news: protocol d'intercanvi de llistes de notícies.

gopher: protocol per a l'organització jeràrquica de llistes de fitxers.

telnet: protocol que serveix per accedir remotament a una altra màquina, i controlar-la com si s'estigués al davant.

·         cerca informació sobre les tecnologies més utilitzades per a connectar-se a Internet: cable, ADSL, xarxa PLC, banda ampla mòbil, satèl·lit, WiMAX i LMDS.

Cable ADSL: ADSL (acrònim en anglès de Asymmetric Digital Subscriber Line) és un tipus de tecnologia de línia d'abonat digital (DSL). Consisteix en la transmissió analògica de dades digitals recolzada en el cable de parells simètrics de coure que porta la línia telefònica convencional o línia d'abonat (Xarxa Telefònica Commutada, PSTN), sempre que la longitud de línia sigui de fins a inclusivament 5,5 km mesurats des de la central telefònica, o no hi hagi altres serveis pel mateix cable que puguin interfer

Xarxa PLC: Les Comunicacions per línia elèctrica, més conegudes pels seus acrònims PLC (Power line communication) o PLT (Power Line Transmission), nom estandarditzat per la ETSI, són el nom que reben les diferents tecnologies per a l'enviament de dades a través de les instal·lacions elèctriques.

Banda ampla móvil:  La Banda Ampla Mòbil (BAM), també coneguda com ADSM (per  ADSL mòbil), és un servei d'Internet Mòbil amb banda ampla. Aquesta tecnologia permet obtenir internet a qualsevol lloc i moment, sempre que es disposi de cobertura mòbil, i pot oferir velocitats equiparables a les velocitats de banda ampla per cable (entre 3 i 42 Mbps depenent de l'operador i del tipus de connexió: GPRS, 3G , 4G).

Satèl·lit: Los satélites artificiales orbitan alrededor de satélites naturales, asteroides o planetas. Tras su vida útil, los satélites artificiales pueden quedar orbitando como basura espacial, o pueden desintegrarse reingresando en la atmósfera (cosa que ocurre solamente si su órbita es de poca altura).

WiMAX:

LMDS: